Els Lax'n'Busto han tornat a treure un nou disc. El segon amb el nou cantant. La mítica banda de rock han anat, aquest cop, a grabar a "La casa Morada", una casa de molta antiguitat que gaudeix de molt bona acústica. És ja el segon disc que treuen amb el nou cantant i el grup reconeix estar en un moment de glòria personal: malgrat que la seva fama ja ve de molts anys enrera (de la década dels 90 en que el rock català va establir el seu esplendor amb molts grups mítics com Els Pets, Sau, Sopa de Cabra, Ja t'ho diré, Slips, etc.) el grup, en comptes d'envellir i anar retirant-se paulativament, sembla estar vivint una segona juventud. El grup ha experimentat nous proposits i il.lusions renovades. Doncs abans estaven acostumats a tenir un disc nou cada 2 anys i ara ja n'han tret 1 a l'any, tot plens de guires musicals més enllà de Catalunya i, fins i tot, més enllà d' Espanya.
Acústicament han establert una clara evolució, segurament degut a l'alé que porta el nou cantant. A "Morfina" (l''últim disc cantat per Pemmy Fortuny, el mític antic cantant) les cançons tenien una delicadeça sabia, fruit pel pas del temps, amb reflexions i una dolçor d'algú que no denega de la virtud de l'alegria però amb el pes de l'experiència. Més o menys el mateix que els hi va passar a Els Pets, que també reflexionen sobre el trancurs de la vida. També cal dir que "Morfina" ja anunciava un adéu, tots els fans creien que era el comiat de la banda, però per sort era tan sols l'adéu del cantant. Això ho deduim pel fil conductor de les cançons i amb l'emblemàtic "Fum", una cançó que sembla tancar la barraca d'un disc apoteòsic. Però, per sort per a tots els seguidors, la banda va renéixer (encara que técnicament no havia mort mai) amb sang renovada i amb l'essència de sempre. És per això que el nou cantant ha aportat unes cançons més 'joves' (quelcom necessari, si tenim en compte el públic al qual va diriguit el grup).
Hi ha gran divisió per part dels fans pel que suposa el canvi de cantant: per una banda hi ha els més puristes que no acaben d'acostumar-se a la nova veu. És paradògica la situació: el nou cantant és més profesional i gaudeix d'una veu més treballada que no pas en Pemmy Fortuny; el que passa és que en Pemmy és tot un mite de la banda, és un emblema, és incomfundible, i la seva veu com a veu ha esdevingut un seguell identificatiu de la banda. Això va fer que molts fans els hi sembles estar sentint "un altre grup" i no reconèixer que eren els mateixos lax'n'busto de sempre. No obstant, la banda continúa amb el seu símbol d'identitat amb l'acústica, el toc dels instruments segueixen éssent els mateixos, i això manté vives les esperances dels seus fans, que gaudeixent de les noves produccions amb la mateixa il.lusió de sempre.
A "Objectiu: la Lluna" el grup a apostat per una música més canyera i festiva, retornant una mica als seus origens però amb la saviesa de la seva evolució acústica. Una barreja explosiva. De moment la cançó que més celebritat està tenint és "fish in the water", que va ser de les primeres en fer-se públiques mitjançant youtube y que té la peculiaritat de que es va tocar en una piscina, tenint els instruments tocant l'aigua (malgrat que no es nota gaire a la cançó i segurament sigui només un efecte comercial i un simple videoclip original sense major repercusió en la sonoritat). No obstant, aquesta breu però intensa cançó fixa l'intensitat canyera d'aquesta nova producció. És així que amb la segona cançó es rep amb els braços oberts amb una genialísima cançó que porta el nom del disc i serveix com de benvinguda al nou disc (el perquè l'han possat la segona i no la primera és, posiblement, tot un misteri). Tanmateix, cal destacar les cançons tranquiles, que poden agradar més o menys però que també són presents.
Per acabar cal esmentar el gran desplegament de promoció que estan duent a terme, i alertar del nou métode per vendre discos. Primer van fer un concert a l'Espacio Movistar que es va duur a terme abans de que sortís a la venta el disc, el que va fer que la gent volguès escoltar en primicia les cançons i viure una mena de concert inèdit. I ara, han fet una trobada especial al Tibidabo en que només podran assistir aquells que tinguin el disc comprat (i com a molt un acompanyant). Què vol dir això? doncs que van més enllà de la pirateria i extreuen beneficis de la venta del seu disc. Tots sabem el tòpic de que un àlbum pirateixat serveix per a promoure el grup i tothom el conegui i a qui li agradi doncs anirà als concerts i serà així com es guanyaran la vida: en aquest cas busquen l'autèntic fan que no només va a concerts sinó que, a més a més, es compra el disc original. És a dir, que aquest métode és una manera d'establir un contacte especial amb els sacrificats fans, fent la reunió al tibidabo un esdeveniment gairebé íntim, on hi van els més fidels. I, qui sap, si hi ha fans que dubtin en comprar-lo i s'ho repensin pel fet de voler assistir a la cita. Pel que cal destacar que els Lax'n'Busto no evolucionen només musicalment, sinó que també busquen noves estratègies mercantils i d'agraïment als seus incodicionals seguidors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario